Francis Bacon (pintor)

Francis Bacon

Pintura de Bacon (Reginald Gray, 1989)
Biografia
Naixement	28 octubre 1909 Dublín (Irlanda)
Mort	28 abril 1992 (82 anys) Madrid
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Dades personals
Grup ètnic	Irlandesos
Formació	Dean Close School
Activitat
Camp de treball	Pintura i furniture design (en)
Lloc de treball	Berlín Montecarlo Londres París Tànger
Ocupació	pintor, dissenyador, artista visual
Activitat	1925  –  1992
Membre de	Accademia delle Arti del Disegno
Gènere	Retrat i art figuratiu
Moviment	Surrealisme, expressionisme, cubisme i art modern
Catàleg raonat	Francis Bacon: catalogue raisonné (en)
Representat per	Artists Rights Society
Participà en
13 juny 1992	Documenta IX
24 juny 1977	documenta 6
28 juny 1964	documenta 3
Obra
Obres destacables (1944) Tres estudis per a figures al peu d'una crucifixió (1949) Head IV (en) (1976) Triptych, 1976 (en)
Localització dels arxius	Biblioteca i Arxius del Museu de Belles Arts del Canadà
Família
Cònjuge	cap valor
Parella	George Dyer (en)
Pare	Capt. Anthony Edward Mortimer Bacon (en)
Premis (1967)  Rubenspreis
Lloc web	francis-bacon.com

Francis Bacon (Dublín, 28 d'octubre de 1909 – Madrid, 28 d'abril de 1992) va ser un pintor angloirlandès^[1] d'estil figuratiu molt personal.^[2] Centrat en la forma humana, els seus temes incloïen les crucifixions, els retrats a papes, els autoretrats, i els retrats a amics propers, amb figure abstractes sovint aïllades en estructures geomètriques.^[3] Bacon va rebutjar diverses classificacions per a la seva obra i va afirmar que lluitava per mostrar "la brutalitat dels fets."^[3] Es va construir una reputació com un dels gegants de l'art contemporani amb el seu estil únic.^[4]

Bacon deia que veia les imatges "en sèries", i la seva obra, formada pel voltant de 590 quadres existents juntament amb molts altres que ell mateix va destruir,^[5] se centrava típicament en un únic subjecte durant períodes llargs, sovint en formats de tríptic o díptic. El resultat es pot descriure a grans trets com seqüències o variacions de determinats motifs; inclosa la sèrie de quadres biomorfs dels anys 1930, inspirada en Picasso, les Eumènides dels anys 1940, que mostraven caps d'homes aïllats en habitacions d'estructures geomètriques, la sèrie dels 50 de "papes cridant", els animals i figures soles de finals dels anys 1950, les crucifixions de principis dels 60, els retrats d'amics posteriors, els autoretrats dels 70, i els quadres més freds i tècnics dels anys 1980.

Bacon no va començar a pintar fins que gairebé tenia trenta anys, havent estat decorador bon vivant i jugador de finals dels anys 20 i principis dels 30.^[6] Va arribar a dir que la seva carrera artística s'havia endarrerit perquè va passar massa temps buscant temes que l'interessessin. La seva entrada en el món de l'art va ser el tríptic de 1944 Tres estudis per a figures al peu d'una crucifixió, que va segellar la seva reputació com a cronista excepcionalment fred de la condició humana. Des de mitjans de la dècada dels 60, es va dedicar principalment a retratar amics seus i companys de beguda, ja fos en quadres sols, en díptics o en panells tríptics. D'ençà del suïcidi del seu amant George Dyer l'any 1971 (recordat en els seus Tríptics negres, i en un seguit de retrats pòstums) el seu art es va tornar més fosc, amb una mirada més cap a dins i més preocupat pel pas del temps i per la mort. El clímax d'aquest darrer període va estar marcat per les obres mestres Estudi per a autoretrat (1982) i Estudi per a autoretrat-tríptic (1985–86).

Malgrat la seva perspectiva existencialista i fosca, Bacon era carismàtic, eloqüent i molt llegit. Com a bon vivant, va passar la seva segona edat menjant, bevent i apostant en el barri londinenc del Soho amb els seus amics de similar estil de vida, inclosos Lucian Freud (tot i que van deixar de fer-se a mitjans dels 70, per raons que mai no van explicar), John Deakin, Muriel Belcher, Henrietta Moraes, Daniel Farson, Tom Baker i Jeffrey Bernard. Després del suïcidi de Dyer, es va allunyar molt d'aquest cercle, i tot i que seguia sent socialment actiu i la seva passió pel joc i la beguda van seguir, va establir una relació platònica i certament paternal amb el que seria el seu hereu, John Edwards.

Des de la seva mort, la reputació de Bacon no ha deixat de créixer, i les seves obres són molt aclamades, cares i van molt buscades en el mercat de l'art. A finals de segle, un cert nombre d'obres, que s'havia assumit que havien estat destruïdes,^[7] inclosos retrats papals de principis del 50 i retrats dels 60, van resorgir, establint rècords en els preus a subhasta.